dimecres, 19 de setembre del 2012
Benvinguts al "Río Papagayo"
Hola a tothom.
Ja tenim casa. Està a una colònia que es diu Paseos del Río, és una colònia on t'has d'identificar per entrar-hi i a més, el carrer on nosaltres vivim és un trosset privat, amb reixa...
Fa gràcia la colònia perquè tots els carrers tenen nom de riu... estem pendents de trobar l'Ebre.
El Papagayo està a Mèxic...
La casa és molt guapeta, té dues habitacions, lavabo i cuina menjador. Hem estat ben atrafegats anant a comprar tot el que ens faltava: olla, paella, gots, plats, coberts, tovalloles, llençols, draps... però poc a poc anem emplenant-la.
Divendres a l'escola van fer un festival, per celebrar el 15 de setembre, el dia de la independència de Mèxic, els nens van ballar i després van servir menjar allí al cole...
A la tarda ja van arribar Lizbeth, Wistano i Regina i hem passat un bon cap de setmana gràcies a ells... divendres nit els pares de Josué ens van convidar a un restaurant (El rincón del Bifé), i tant Xavi com jo ens vam ficar les botes! Dissabte, al matí vam signar el contracte del pis i ens van entregar les claus, i després vam anar a un parc de diversió, un mini-mini-mini port aventura (ens vam posar rojos com gambetes) i a la nit vam anar a casa dels pares de Josué a celebrar "el grito". Vam sopar pozole i pambasos, que són plats típics, i estaven boníssims, i després vam tenir sessió de karaoke. Vam disfrutar a tope. Ens vam quedar a dormir allí amb matalàs inflable.
Diumenge vam anar a dinar a un restaurant de mariscos (prou bo) i després vam anar a passejar pel centre. Va ser la primera vegada que ens vam quedar sols amb Xavi i que vam tornar amb bus, la temor era nostra, perquè los mexicans fan unes cares de perillosos tots... però vam arribar sense problemes i tot bé.
Dilluns, és a dir, ahir, jo tenia festa i va ser per anar a comprar tot de coses que ens faltàven per la casa.
Us penjaré videos de la festa de l'escola i del karaoke, i quan pugui tornarem a escriure. No tenim Internet a casa i hem vingut a un ciber, que per sort està al costat de casa, però nomès ens podem connectar a la tarda, i allà ja dormiu.
Dissabte potser marxo al D.F. amb Wendy, cunyada de Josué, a passar el dia. Però tot depèn de lo que faci Xavi... ja us informarem.
Cuideu-vos i a veure si escribiu més!!!!! Nir, gràcies pel teu interès, m'ho contes aquí a Mèxic no? Elena, les vaig veure les fotos del face, xulíssimes, per poc ploro mirant les notícies.
A vore si algú més s'anima a escriure'ns.
Besets!!!!
Ja tenim casa. Està a una colònia que es diu Paseos del Río, és una colònia on t'has d'identificar per entrar-hi i a més, el carrer on nosaltres vivim és un trosset privat, amb reixa...
Fa gràcia la colònia perquè tots els carrers tenen nom de riu... estem pendents de trobar l'Ebre.
El Papagayo està a Mèxic...
La casa és molt guapeta, té dues habitacions, lavabo i cuina menjador. Hem estat ben atrafegats anant a comprar tot el que ens faltava: olla, paella, gots, plats, coberts, tovalloles, llençols, draps... però poc a poc anem emplenant-la.
Divendres a l'escola van fer un festival, per celebrar el 15 de setembre, el dia de la independència de Mèxic, els nens van ballar i després van servir menjar allí al cole...
A la tarda ja van arribar Lizbeth, Wistano i Regina i hem passat un bon cap de setmana gràcies a ells... divendres nit els pares de Josué ens van convidar a un restaurant (El rincón del Bifé), i tant Xavi com jo ens vam ficar les botes! Dissabte, al matí vam signar el contracte del pis i ens van entregar les claus, i després vam anar a un parc de diversió, un mini-mini-mini port aventura (ens vam posar rojos com gambetes) i a la nit vam anar a casa dels pares de Josué a celebrar "el grito". Vam sopar pozole i pambasos, que són plats típics, i estaven boníssims, i després vam tenir sessió de karaoke. Vam disfrutar a tope. Ens vam quedar a dormir allí amb matalàs inflable.
Diumenge vam anar a dinar a un restaurant de mariscos (prou bo) i després vam anar a passejar pel centre. Va ser la primera vegada que ens vam quedar sols amb Xavi i que vam tornar amb bus, la temor era nostra, perquè los mexicans fan unes cares de perillosos tots... però vam arribar sense problemes i tot bé.
Dilluns, és a dir, ahir, jo tenia festa i va ser per anar a comprar tot de coses que ens faltàven per la casa.
Us penjaré videos de la festa de l'escola i del karaoke, i quan pugui tornarem a escriure. No tenim Internet a casa i hem vingut a un ciber, que per sort està al costat de casa, però nomès ens podem connectar a la tarda, i allà ja dormiu.
Dissabte potser marxo al D.F. amb Wendy, cunyada de Josué, a passar el dia. Però tot depèn de lo que faci Xavi... ja us informarem.
Cuideu-vos i a veure si escribiu més!!!!! Nir, gràcies pel teu interès, m'ho contes aquí a Mèxic no? Elena, les vaig veure les fotos del face, xulíssimes, per poc ploro mirant les notícies.
A vore si algú més s'anima a escriure'ns.
dissabte, 8 de setembre del 2012
Miss Laia
Hola familieta,
No podem publicar tot el que ens agradaria perquè encara ens estem instal·lant i tenim mil coses a fer, però escriurem un dia a la setmana almenys.
Continuem la història a partir de la trobada amb Fany i Josué... vam anar a menjar uns tacos i a comprar al supermercat i cap a casa, a desfer maletes i descansar que l'endemà jo començava a treballar.
Qui m'havia de dir a n'estes altures de la vida que seria "Miss"! Pos així és com ens diuen els nens i nenes de l'escola i els pares. Tot el dia és: buenos días miss, tengo pipí miss, tengo sed miss... i jo me penso seeeeer!!!
La feina era un regalet envenenat, la típica plaça de feina que no pots cobrir perquè no la vol ningú... tinc una classe (salón) amb 25 xiquets i xiquetes de 4 anys. Quan es posen d'acord per plorar, per anar al lavabo o per tenir sed ja l'hem fotut...
A part, també faig classe d'anglès als de 3 anys (kinder 1), que són 10, i als de 5 anys (kinder 3) que són 12.
Els nens saben prou anglès en general, i fan molta gracieta. El tracte amb les altres mestres també molt bé, n'hi ha que m'ajuden més i n'hi ha que no tant... però ja us podeu imaginar la meua reacció amb els dos tipus de mestres... Ah, menos Josué són tot dones, però gairebé totes jovenetes.
El dia que em van presentar davant de tots els pares la d'anglès de sisè va venir i vam tenir una conversa en anglès... vergonyeta a tope... però bé.
Dels crios ja us en aniré parlant, tinc molts mesos per davant.
Ara tema Xavi... està pendent de 5 feines... ha de deixar el curriculum dilluns i a veure si en surt alguna. Una és a una tenda de recanvis de cotxe, dos són d'acompanyant de repartidor, una altra també és de transportista y la última és amb Gustavo, el germà de Josué, que fa sortides amb escoles, universitats i campaments i necessitaria un acompanyant per a aquests grups, però, tot i que li va assegurar que comptaria amb ell, no és una feina diària... per això està buscant més coses.
Xavi es migra una mica, li estan passant els dies prou lents perquè no té molta cosa a fer... a veure si troba algo aviat. Només beu que beu micheladas (cervesa amb llimona i salsa picant). S'està especialitzant preparant-les i Josué i Fany li diuen que es monte una paradeta per vendre-les.
Tema allotjament: ja hem dit que si a una casa i divendres que ve anem a buscar contracte i claus. És una caseta que té un mini jardinet i cuina-menjador a la planta baixa i lavabo i dos habitacions al primer pis. No és cap cosa de l'altre món, com natros...
Està relativament prop d'on viuen Josué i Fany, perfecte per a poder seguir anant a treballar amb Josué, amb el cotxe.
No tindrem Internet els primers dies segurament, però ens en ficarem lo més aviat possible.
Per tranquilitzar a Imma, jejejeje, mengem molt bé i molt! Xavi cuina, així és que és com si estessem a casa.
Mim, les fotos són de l'hotel, ja us ensenyarem caseta nostra la setmana que ve.
Besets a tothom, ara marxem perquè sinó ens passarà el dia i no haurem sortit, i hem d'aprofitar els findes.
Cuideu's i aneu explicant coses també!
Ah, si aneu a la mani de Barna del dia 11 pengeu fotos!
Aiooooo, fns la propera.
Jo tinc a Gala Sofia García i Fany té a Gael García, el nen de Gustavo, el germà de Josué.
No podem publicar tot el que ens agradaria perquè encara ens estem instal·lant i tenim mil coses a fer, però escriurem un dia a la setmana almenys.
Continuem la història a partir de la trobada amb Fany i Josué... vam anar a menjar uns tacos i a comprar al supermercat i cap a casa, a desfer maletes i descansar que l'endemà jo començava a treballar.
Qui m'havia de dir a n'estes altures de la vida que seria "Miss"! Pos així és com ens diuen els nens i nenes de l'escola i els pares. Tot el dia és: buenos días miss, tengo pipí miss, tengo sed miss... i jo me penso seeeeer!!!
La feina era un regalet envenenat, la típica plaça de feina que no pots cobrir perquè no la vol ningú... tinc una classe (salón) amb 25 xiquets i xiquetes de 4 anys. Quan es posen d'acord per plorar, per anar al lavabo o per tenir sed ja l'hem fotut...
A part, també faig classe d'anglès als de 3 anys (kinder 1), que són 10, i als de 5 anys (kinder 3) que són 12.
Els nens saben prou anglès en general, i fan molta gracieta. El tracte amb les altres mestres també molt bé, n'hi ha que m'ajuden més i n'hi ha que no tant... però ja us podeu imaginar la meua reacció amb els dos tipus de mestres... Ah, menos Josué són tot dones, però gairebé totes jovenetes.
El dia que em van presentar davant de tots els pares la d'anglès de sisè va venir i vam tenir una conversa en anglès... vergonyeta a tope... però bé.
Dels crios ja us en aniré parlant, tinc molts mesos per davant.
Ara tema Xavi... està pendent de 5 feines... ha de deixar el curriculum dilluns i a veure si en surt alguna. Una és a una tenda de recanvis de cotxe, dos són d'acompanyant de repartidor, una altra també és de transportista y la última és amb Gustavo, el germà de Josué, que fa sortides amb escoles, universitats i campaments i necessitaria un acompanyant per a aquests grups, però, tot i que li va assegurar que comptaria amb ell, no és una feina diària... per això està buscant més coses.
Xavi es migra una mica, li estan passant els dies prou lents perquè no té molta cosa a fer... a veure si troba algo aviat. Només beu que beu micheladas (cervesa amb llimona i salsa picant). S'està especialitzant preparant-les i Josué i Fany li diuen que es monte una paradeta per vendre-les.
Tema allotjament: ja hem dit que si a una casa i divendres que ve anem a buscar contracte i claus. És una caseta que té un mini jardinet i cuina-menjador a la planta baixa i lavabo i dos habitacions al primer pis. No és cap cosa de l'altre món, com natros...
Està relativament prop d'on viuen Josué i Fany, perfecte per a poder seguir anant a treballar amb Josué, amb el cotxe.
No tindrem Internet els primers dies segurament, però ens en ficarem lo més aviat possible.
Per tranquilitzar a Imma, jejejeje, mengem molt bé i molt! Xavi cuina, així és que és com si estessem a casa.
Mim, les fotos són de l'hotel, ja us ensenyarem caseta nostra la setmana que ve.
Besets a tothom, ara marxem perquè sinó ens passarà el dia i no haurem sortit, i hem d'aprofitar els findes.
Cuideu's i aneu explicant coses també!
Ah, si aneu a la mani de Barna del dia 11 pengeu fotos!
Aiooooo, fns la propera.
diumenge, 2 de setembre del 2012
México, de nuevo aquí
Us explicarem una miqueta l'arrancada, per a que esteu al dia de les coses que anem vivint. Gràcies a tothom que ens llegeix!
Vam sortir d'Artesa a les 6 del matí cap a l'aeroport. Ens van acompanyar Joana i Josep Maria... no va ser cap drama! Només alguna llagrimeta d'emoció...
L'avió portava retard perquè a Miami hi havia un huracà... que dius, perfecte... llavors li vaig enviar un missatge pel facebook a Fany, l'amiga que ens havia d'esperar a Cuernavaca, per informar-la...
En arribar a Miami li vaig enviar un missatge al mòbil dient-li que anavem bé d'horari i que arribariem a hora...
Vam agafar el bus de Ciutat de Mèxic (aeroport), cap a Cuernavaca a les 00:40h i a les 2:15h arribavem a Cuernavaca. Missatget al mòbil de Fany per dir-li que haviem arribat...i res. No ens deia res.
Tanquen l'estació, comencen a marxar els taxis... i un taxista que quedava ens diu. Pónganse en una calle que haya más luz y no suban a ningún taxi que no sea el de "esta" compañía...
Cametes ajudeu-me vam pujar al taxi aquest i ens va acompanyar a un hotel... l'endemà ens vam poder comunicar amb Fany pel facebook i ens van venir a buscar a l'hotel...
Els primers a coneixer són, per tant: Fany (germana de Lizbeth), Josué (el seu home) i Gala, la nena que té un mes.
A casa d'ells ens quedem.
Vam sortir d'Artesa a les 6 del matí cap a l'aeroport. Ens van acompanyar Joana i Josep Maria... no va ser cap drama! Només alguna llagrimeta d'emoció...
L'avió portava retard perquè a Miami hi havia un huracà... que dius, perfecte... llavors li vaig enviar un missatge pel facebook a Fany, l'amiga que ens havia d'esperar a Cuernavaca, per informar-la...
En arribar a Miami li vaig enviar un missatge al mòbil dient-li que anavem bé d'horari i que arribariem a hora...
Vam agafar el bus de Ciutat de Mèxic (aeroport), cap a Cuernavaca a les 00:40h i a les 2:15h arribavem a Cuernavaca. Missatget al mòbil de Fany per dir-li que haviem arribat...i res. No ens deia res.
Tanquen l'estació, comencen a marxar els taxis... i un taxista que quedava ens diu. Pónganse en una calle que haya más luz y no suban a ningún taxi que no sea el de "esta" compañía...
Cametes ajudeu-me vam pujar al taxi aquest i ens va acompanyar a un hotel... l'endemà ens vam poder comunicar amb Fany pel facebook i ens van venir a buscar a l'hotel...
Els primers a coneixer són, per tant: Fany (germana de Lizbeth), Josué (el seu home) i Gala, la nena que té un mes.
A casa d'ells ens quedem.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)