Vacances a Grecia II

Vacances a Grecia I

L'hotelet que vam trobar a Antiparos era una passada, i vam encertar el temps... no ens moviem de la piscineta...

Aquest mes ja pot ocupar una mica més d'espai al bloc, ja que del 30 d'agost al 5 de setembre vam estar de vacances a Grècia: Atenes i Antiparos. Vam desconectar, descansar i xalar a tope.

Agost 2010

Com que he abandonat una mica el blog i han passat uns quants mesos i unes quantes coses des que no escric, faré un resumet mes a mes, per no oblidar-ho. Aquesta primera foto és del Delta Sound Festival a la Platja dels Eucaliptus (o Migjorn, no estic segura). La veritat és que no volia anar i al final m'ho vaig passar súper bé! El 6 d'agost va ser.Aquesta foto la vam fer a Riumar, al concert de Cràtor, al meu primer concert de Cràtor. Em van encantar... va començar l'amor... jejeje. La foto següent va ser la primera nit de festes, quan va arribar el correfocs a la plaça. I l'únic dia que vam anar a la plaça de bous aquest any.
Aquesta que hi ha a sota també va ser a festes, la nit d'un concert dedicat a Josep Bo, on van cantar diversos grups i cantants. Vam xalar a tope.

I finalment, aquesta darrera és a festes també, en Nahia, que no para de creixer...

Cap de setmana a Montmagastre

El finde del 25 de juliol vam anar a Montmagastre, i vam fer un lip dub, però, sentint-ho molt pels nostres fans i seguidors, no el podem fer públic encara (mentre al nostre company no el fotin fora del cos de M d'E). Ens ho vam passar tan bé com l'any anterior, o més!

Reprenem les regnes del blog!

El golf de Nàpols és d'una bellesa colpidora. Des de qualsevol punt, la visió del golf, amb el Vesubi, que regna imponent i amenaçador, deixa sense paraules. Malgrat tot, malgrat les tones de ciment amb que la camorra i el mal govern han cobert de terra, malgrat ser una de les zones d'Europa amb major densitat de població, malgrat el descontrol urbanístic i el fem, és un dels paisatges més vells que he vist mai. M'agrada especialment vist des de les illes, des d'Ischia o Capri. Em podria passar hores contemplant-lo i entenc que les persones, malauradament tantíssimes, que decideixen marxar, visquin la llunyania amb dolor i enyorança, i d'aquí que en tinguin una paraula per denominar aquest sentiment: napolitudine.
Ni el ciment, ni la lava han aconseguit destruir-ne la bellesa, tot i que totes les ciutats del golf la tenen nafrada i ferida.

He robat fragments d'una altra persona... però es que m'encanta Nàpols i feia molt temps que volia expressar-ho i no sabia com.