Moving

Bé, ara si, anem als canvis. El dimecres 31 d'octubre a les 2 de la tarda marxàvem de Cuernavaca, quan jo vaig acabar el Halloween amb els nens a l'escola, cap a San Juan del Río, a passar el pont i a buscar feina.
Ja feia massa dies que haviem arribat a Mèxic i Xavi encara no havia trobat res, i s'aborria, estava preocupat i la veritat és que jo a la feina tampoc era super feliç que diguéssim (amb els nens si eh, però amb les mestres no tant). Carretera i manta vam arribar dimecres nit i el dijous ja estàvem voltant per San Juan repartint currículums i "Solicitudes de empleo".
El dijous a la nit vam anar a sopar amb Andrea i les seves amigues (ara les nostres amigues), Yola (que dir que està com una cabra és quedar-se curt), Lupita (ja estavem preocupats pensant que no en coneixeriem cap) i una altra, ja us diré el nom, no me'n recordo "ahorita". Els vam explicar la nostra situació i elles (entre quarantoens i cinquantones) van dir que la millor soluxció era que Xavi anés a fer de porno xaxa... però ho haviem de pensar bé a vore com podiem entrar a les altes esferes de la societat mexicana...jejejeje.
Total, que el divendres al matí Lupita va trucar a andrea per dir-li que si jo estava interessada podia anar al club de golf on ella treballava i provar i si m'agradava pos andale!
L'únic requisit que em va posar era anar en un vestidet i ben mona i presentar-me a les 12 al club.
Ja em veus en un vestidet d'Andrea i tacons i arribo allí i m'entrevista el jefe (Jorge) i em diu que la feina consistia en estar al punt Starter del camp de golf (Hoyo 1) i convéncer als jugadors (a partir de la meua guapura i sex'apil) de que consumissin molta beguda. Hi ha dos quads que van carregats amb neveres i van venent beguda per tot el camp.
Ah, i els requisits canviaven llavors: pentinada i maquillada, si us plau.
Al mateix club de golf hi ha un centre de bellesa (per a que les dones dels golfos i golfistes no s'aborreixin mentre ells juguen) i em van agafar per banda i em van convertir (segons Xavi en una princesa, segons jo en una altra cosa que també comença per p.).

Vaig començar a conéixer homenots i homenots i a parlar en gent i vaig acabar en los peus unflats com una mala cosa però la cosa va anar bé i vaig tornar el dissabte i el diumenge.
Xavi mentrestant va anar passejant-se san Juan repartint més cv.
(Incís: andrea no va voler anar de cap de les maneres al cementiri per la nit, a vore les festes que es munten els mexicans allí la noche de los muertos).
Diumenge nit vam tornar cap a Cuernavaca i dilluns ja li vaig dir a la jefa que plegava i s'ho va agafar d'allò més bé.
Vaig fer la última setmana amb un pes al coret per deixar als meus xiquets... i també ens vam acomiadar de Gustavo i Wendy.
Vaig fer fotos a tots los meus xiquets i "pataquets" i carretera i manta!!!!
Us poso les fotos dels xiquets que més gràcia em feien:

Halloween

Ens haurem d'afanyar amb el recompte de successos perquè la vida ens ha pegat una bona volta des de l'última vegada que vam escriure.

El primer que explicaré és la festa de Halloween. A l'escola es celebra el Halloween i els nens venen disfressats de "espanto" i amb una bossa (que jo vaig cosir) i una bossa de xuxes per cap van passant taula per taula a buscar una xuxe de cada...

En aquesta última foto estan amb les xuxes esperant que els altres nens passin a buscar-les.

Tepoztlán

El dissabte 27 d'octubre Wendy i Gustavo ens van convidar a anar a Tepoztlán, a pujar al Tepozteco, que és una muntanya amb una piràmide maya a la cima.
Vam anar amb Pepe, que és fill de Wendy i amb Gael, que és el bebé de Gus i Wendy i té 5 mesos. ës una passada. Demà l'operen del llavi meu fillet, quina consciencieta ens fa que passi per quiròfan tan petit... però és para millor.

 Vam anar a un mercat a esmorzar, ens vam fartar com a tossinets.

 Després vam donar una volteta pel poble i el mural de la portalada de l'església està fet amb semilles.

 La pujadeta al Tepozteco ens va costar 50 minuts. A Xavi li n'haguès costat 20 però jo anava bastant fatal. Eren 400 metres de desnivell en 2 km de recorregut.

 A dalt hi havia la piràmide, per poder-te apropar havies de pagar, la vam veure de 15 metres lluny, que som catalans eh!

I a la tarda, cap a casa, a tornar l'arròs bullit... parlant d'arròs bullit, quin anllor tinim d'arròs mano meu...
Ja anem avançant, a la propera entrada toca Halloween.
Fins aviat.

Acapulco

Ufffff, quines ganes tenia d'escriure al bloc, quin munt de coses ens han arribat a passar en tres setmanes... Però anirem en ordre, per no perdre res.
El cap de setmana del 19 al 21 d'octubre vam anar a Acapulco, si si, a passar el finde, abans l'anavem a passar al Delta o a Baldomar, ara l'anem a passar a Acapulco, ves...
Lo dijous 18 Xavi trobava un hotelet bé de preu i el divendres del cole marxavem directament cap a allà. Quan portavem uns 20 minuts d'autopista, anavem amb els vidres baixats per no gastar gasolina amb l'aire acondicionat (el cotxe que ens ha deixat Andrea és una meravella perquè ens permet moure lliurement, però xupa com una mala cosa), i per la succió de l'aire va entrar una avispa... però no una avispa qualsevol, feia la llargada d'un dit... i em va xocar al pols... amb el fibló em va picar... i del cop es va morir.

Per sort només em va quedar adolorit un rato i l'endemà ja no em feia mal, però l'arrancada va ser esta.
Vam decidir pujar els vidres... però quan faltaven uns 50 quilòmetres per arribar, rodejadets de muntanyes, vam començar a notar una mica més de caloreta del compte i al baixar la finestra... la calor va ser fea i tot, mos va representar el Delta però triplicat... au au que de repent mos passaven les ganes per moments... llavors el cel es va començar a posar negreeeeee i quan ja faltaven pocs quilòmetres va començar a ploure en totes les ganes, i llavors vam entrar a un túnel i pam, Acapulco, en ple diluvi universal...

Vam buscar l'hotel durant una hora i tres quarts, recorrent un carrer que es diu la Costera Miguel Alemán, i resulta que li haviem passat pel costat aquelles 5 vegades.
L'hotel va ser una miqueta xasco perquè hi havia aigua anterra i no donava massa sensació de net, però bueno, los llençols si que ho estaven (esperem) i tenia piscineta...
Ah, pel carrer anaven més de dos pams d'aigua.

Vam sortir a sopar a un restaurant d'allí a la voreta que deia que era italià però era pizza del supermercat i a dormir, jo estava molt cansada del cole i a part no sabiem si era segur anar de nit o més valia que no, (com que a Emiliano Zapata més tard de les 7 ja no pots sortir al carrer diuen),
Ensundemà vam anar a voltar pel port de passeig on ens van oferir la típica volteta en barca per a vore una verge sota el mar, tota la bahía i anar a una platgeta privada però no ho vam voler fer, vam marxar a esmorzar una torta, que l'oncle se tornava loco buscant formatge i de tot pel veïnat i vam anar en busca de la Quebrada, que és una roca des d'on uns homes (clavadistas) es tiren un capbussó al mar des d'una alçada considerable. Com que es tiraven a la una i encara era aviat, vam anar a buscar una platgeta per poder-nos banyar, la calor us prometo que era fea i tot... Era una caleta minúscula i totes les dones es banyaven vestides (això no ho vam entendre). Jo si que em vaig posar en bikini.
A la caleta també hi havia tot de barquetes de fusta xocotetes i un magatzem que eren d'una associació de pescadors local. Xavi va anar ràpid a xafardejar a una barqueta que acabava d'arribar i va vore un munt de peixos diferents als de casa. Allí va fer mitja amistat en lo pescador que ens va oferir d'anar a pescar l'endemà a les 6 del matí i vam dir que si.
Llavors vam anar cap a la Quebrada a veure als clavadistes i vam al·lucinar i tot, jo ho havia vist per la tele però no és el mateix.

Després vam anar cap a Puerto Marqués que és una altra bahia que hi ha al costat de la d'Acapulco. (Detall: vam veure cartellets amb el nom de Marques, Marqués, Marquez i Marquéz). Tot el que hi ha d'Acapulco cap a l'aeroport és un altre nivell, és guapíssim, perquè us hem de dir que el que és la ciutat és una caguerada... es veu molt deixadot i no té res d'especial. (Si algú ha de venir a Mèxic, Riviera Maya sense cap mena de dubte).
Però com deia, tot el que hi ha a l'altra bahia és molt bonic.

Vam tornar cap a l'hotel i ens vam banyar a la piscina, vam anar a sopar a un japonès i a dormir, que l'endemà ens aixecavem a les 5:15h.

De la pesca no vull pegar massa pallissa, però va ser increïble. Vam sortir amb una barqueta de fusta d'aquelles petites que era de nit "serrada", però just a davant de la bahia... i vam parar amb l'ancla al costat de tots els pescadors de la zona, que es veu que hi ha tant de peix que no es fan nosa, sinó que més aviat s'ajuden.
La pesca era al volantí i vam treure dos "jureles", un "agujón", quatre "cocineros" i dos "manzanillas". A migdia ja arrancavem amb una nevera carregada de gel i el peix llimpio de tornada cap a Cuernavaca.

Ara tornem amb més aventures, no sé si les deu llegir algú, però natros xalem d'escriure, així no ens oblidem tan ràpid.