divendres, 8 de febrer del 2013
a casa vuelve, vuelve a tu hogar...
No hi ha massa que explicar a part de fartaneres i xaleres.
Tots en salut (més o menys) i sense feina (més o menys). Fins al 18 de gener entre Deltebre i Baldomar ens van passar els dies.
divendres, 1 de febrer del 2013
Adela per Mèxic
Vinga, que ens hem repenjat bastant i aquí s'ha quedat el bloc. I ja vaig fer una parada d'un any, ara no ha de passar això.
L'arribada de la mami va marcar un antes i un després.... però la veritat és que d'altres esdeveniments ens van fer decidir per tornar a casa. Però amb ella allà vam fer coses interessants també.
A Xavi li va començar un mal de queixal insuportable. Tant que va haver d'anar al dentista allí a San Juan, aconsellat per l'amiga Lupita. Allí li van "arreglar" dos queixals per molts menys diners del que val a Espanya i no vam anar de vacances fora de San Juan perquè ell tenia visita al dentista casi cada dia.
Però vam fer excursions d'un dia i també vam xalar.
Un dia vam anar a Tula a veure els "Atlantes" que ens van semblar impressionants, però al mateix temps ens vam decepcionar una mica de la poca conservació del lloc. Però bé, és Mèxic, lo govern té d'altres prioritats es veu.
Un altre dia Xavi i ma mare, que jo treballava, van anar a Tequisquiapan, al mercadet. Després a la tarda quan jo vaig plegar hi vam tornar a anar, però a la ciutat, a visitar.
També vam anar a Querétaro, amb Lupita, i vam xalar a tope.
Vam visitar San Miguel de Allende i vam tenir una mica de rabieta perquè vam anar en un bus amb guia i tot lo que explicava era: perquè això ho van fundar els espanyols, perquè això abans era no sé qué però després amb l'arribada dels espanyols no sé cuántos... i natros mos voliem desaparèixer, i això que no som espanyols! ;P
Finalment vam anar a Aculco (que vam comprar formatge per emportar-nos i al final es va quedar allà)
i a (no recordo el nom) a veure restes arqueològiques. A (no recordo el nom) hi havia un home a l'entrada, un home gran, que ens va dir que era el vigilant, però que realment li pagaven una misèria i que a més hi anava molt poqueta gent.
I que ell per voluntat pròpia segava l'herba per a que el lloc estés en condicions... jo no li vaig voler fer massa cas i Xavi no parava de dir que li haguéssim pogut dir a ell que ens acompanyés a la visita... total que la vam fer pel nostre compte i al marxar li vam donar algo, no me'n recordo, una misèria... i ens va dir que era otomí i que parlava otomí.
Vaig estar 4 mesos a Mèxic buscant a algú que parlés una altra llengua que no fos castellà i me'l vaig deixar perdre!!!! Quina ràbia vaig tenir, i encara en tinc ara que hi penso.
La penúltima nit vam tornar a anar a Tequis a fer volar globus amb Lupita i Melissa (sa filla) i amb una amiga seva, Xochitl, que es un nom molt comú a Mèxic i es prnuncia Soxil. Va ser xulo i vam ser el centre d'atenció perquè Lupita anava carregada de globus i tothom li en volia comprar. Feien una fira a Tequis i hi havia tot de paradetes i n'hi havia una de les caves Freixenet, que estan allí prop de San Juan. Xavi va conéixer a una noia catalana i tot... i el senyor mexicà que estava al mostrador ens va dir: no passa res! Ens va fer tota la gràcia que ens ho digués en català.
Allà hem deixat un munt de gent guai, que confiem tornar a veure però no sabem quan. Els de les fotos de continuació són: Lupe, Yareli i Miriam (l'empleada d'Andrea i les seues filles) i els companys de feina de Xavi: Koku i Ismael.
El dia 17 de desembre arribavem los tres de sorpresa a Artesa, suns pares de Xavi i san germana encara no s'ho creuen ara, jejejeje.
I la colla Delta igual.
Hem passat uns Nadals boníssims i una entrada d'any molt més acompanyats del que ens pensàvem.
L'arribada de la mami va marcar un antes i un després.... però la veritat és que d'altres esdeveniments ens van fer decidir per tornar a casa. Però amb ella allà vam fer coses interessants també.
A Xavi li va començar un mal de queixal insuportable. Tant que va haver d'anar al dentista allí a San Juan, aconsellat per l'amiga Lupita. Allí li van "arreglar" dos queixals per molts menys diners del que val a Espanya i no vam anar de vacances fora de San Juan perquè ell tenia visita al dentista casi cada dia.
Però vam fer excursions d'un dia i també vam xalar.
Un dia vam anar a Tula a veure els "Atlantes" que ens van semblar impressionants, però al mateix temps ens vam decepcionar una mica de la poca conservació del lloc. Però bé, és Mèxic, lo govern té d'altres prioritats es veu.
Un altre dia Xavi i ma mare, que jo treballava, van anar a Tequisquiapan, al mercadet. Després a la tarda quan jo vaig plegar hi vam tornar a anar, però a la ciutat, a visitar.
També vam anar a Querétaro, amb Lupita, i vam xalar a tope.
Vam visitar San Miguel de Allende i vam tenir una mica de rabieta perquè vam anar en un bus amb guia i tot lo que explicava era: perquè això ho van fundar els espanyols, perquè això abans era no sé qué però després amb l'arribada dels espanyols no sé cuántos... i natros mos voliem desaparèixer, i això que no som espanyols! ;P
Finalment vam anar a Aculco (que vam comprar formatge per emportar-nos i al final es va quedar allà)
i a (no recordo el nom) a veure restes arqueològiques. A (no recordo el nom) hi havia un home a l'entrada, un home gran, que ens va dir que era el vigilant, però que realment li pagaven una misèria i que a més hi anava molt poqueta gent.
I que ell per voluntat pròpia segava l'herba per a que el lloc estés en condicions... jo no li vaig voler fer massa cas i Xavi no parava de dir que li haguéssim pogut dir a ell que ens acompanyés a la visita... total que la vam fer pel nostre compte i al marxar li vam donar algo, no me'n recordo, una misèria... i ens va dir que era otomí i que parlava otomí.
Vaig estar 4 mesos a Mèxic buscant a algú que parlés una altra llengua que no fos castellà i me'l vaig deixar perdre!!!! Quina ràbia vaig tenir, i encara en tinc ara que hi penso.
La penúltima nit vam tornar a anar a Tequis a fer volar globus amb Lupita i Melissa (sa filla) i amb una amiga seva, Xochitl, que es un nom molt comú a Mèxic i es prnuncia Soxil. Va ser xulo i vam ser el centre d'atenció perquè Lupita anava carregada de globus i tothom li en volia comprar. Feien una fira a Tequis i hi havia tot de paradetes i n'hi havia una de les caves Freixenet, que estan allí prop de San Juan. Xavi va conéixer a una noia catalana i tot... i el senyor mexicà que estava al mostrador ens va dir: no passa res! Ens va fer tota la gràcia que ens ho digués en català.
Allà hem deixat un munt de gent guai, que confiem tornar a veure però no sabem quan. Els de les fotos de continuació són: Lupe, Yareli i Miriam (l'empleada d'Andrea i les seues filles) i els companys de feina de Xavi: Koku i Ismael.
El dia 17 de desembre arribavem los tres de sorpresa a Artesa, suns pares de Xavi i san germana encara no s'ho creuen ara, jejejeje.
I la colla Delta igual.
Hem passat uns Nadals boníssims i una entrada d'any molt més acompanyats del que ens pensàvem.
dijous, 6 de desembre del 2012
...se fuera con otro, la seguiría por tierra y por mar...
Ahir va arribar al aeropuerto internacional Juarez de México D.F. Adela. El seu vol aterrava a les 18:45 de la tarda però ella sortia a les 20:10h. Xavi i jo l'estavem esperant des de les 17:30 en una foto d'una bandera independentista. Llavors ens vam equivocar a l'hora de sortir de la ciutat i vam fer una horeta i mitja de cua... però allà a les 23:30 arribavem a casa, amb lo pernil salat sa i estalvi. Hmmmmmm. aquesta nit toca entrepà!
Oco ella!
dimarts, 4 de desembre del 2012
Pásele, pásele
Xavi no va tardar gens a trobar feina. Com deia a l'altra entrada, en diumenge arribavem, en dimecres trobavem casa i en divendres enganxavem a treballar els dos.
Jo de nou al Club de Golf San Gil i Xavi rentant cotxes. Resulta que als mexicans lo que més los agrada a n'este món és portar el cotxe lluent com una mala cosa, i lo que menos els agrada és llimpiar-se'l ells mateixos.
Total, que abunden els rentadors de cotxes i tenen molta i molta feina.
Els cotxes es renten amb una cartxer (o com se digue) i després es renten amb una esponja i agua i sabó i es sequen a mà...
Jo de nou al Club de Golf San Gil i Xavi rentant cotxes. Resulta que als mexicans lo que més los agrada a n'este món és portar el cotxe lluent com una mala cosa, i lo que menos els agrada és llimpiar-se'l ells mateixos.
Total, que abunden els rentadors de cotxes i tenen molta i molta feina.
Els cotxes es renten amb una cartxer (o com se digue) i després es renten amb una esponja i agua i sabó i es sequen a mà...
Cobra en funció dels cotxes que renta, la meitat de cada cotxe.
A vore si li puc fer una foto amb els companys de feina.
Arboledas
Vam deixar el piset d'Emiliano Zapata un diumenge al matí,
bastant disgustats perquè no ens van tornar la fiança, perquè no havíem avisat amb prou antel·lació, però, li'n vam fer una al propietari... res de l'altre món però què vam xalar.
A Cuernavaca, o almenys a la zona on vivíem nosaltres, la recollida de brossa es paga, són una gent particulars que van en ranxeres i passen a buscar la bassura per la porta de casa. N'hi ha que paguen al mes i n'hi ha que deixen uns "pesitos" a sobre el poal i ells quan passen ja els agafen.
Pos resulta que els d'allí no en tenien prou en dos o tres pesos (uns 15 cèntims d'euro), i si no et posaves tu a mirar-los i els intimidaves no se l'emportaven mai la basura... però nosaltres cap problema de mirar-los...
Pos el dia que marxàvem vam treure una bassurada fea (perquè resulta que tinc un arroplegadoret que rai al costat, jejeje) i quan va venir el propietari a buscar les claus li vam dir que deixariem uns pesos i que s'emportarien la basura... però no ho vam fer, i aquesta va ser la única satisfacció que ens vam emportar, a part de no pagar-li la factura de la llum perquè no li havia arribat encara...
Pos lo diumenge a la tarda ja vam anar a veure un parell de casetes. Per cert, quins impresentables estos mexicans, la majoria dels que vam quedar, no acudien, els trucàvem i resulta que no se n'havien recordat... però no només particulars eh, agències i tot! Fins i tot un ens va dir que la miréssim de fora perquè ell era del D.F. i no li anava bé venir només per ensenyar-nos la casa, que si de cas ens agradava per fora ens venia a portar les claus directament... ens vam trobar de tot.
Finalment, dimecres ens instal·lavem a una casa de tres "recámaras" al mateix carrer que la casa d'Andrea, meravellòs en aquest sentit! i al centre de la ciutat, a la zona "Arboledas".
La casa estava buida (com totes les cases de lloguer de San Juan del Río) i només vam comprar un llit i un sofà llit, però tenia cuina i Andrea ens va deixar una nevera, a vore si us agrada.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)