L'arribada de la mami va marcar un antes i un després.... però la veritat és que d'altres esdeveniments ens van fer decidir per tornar a casa. Però amb ella allà vam fer coses interessants també.
A Xavi li va començar un mal de queixal insuportable. Tant que va haver d'anar al dentista allí a San Juan, aconsellat per l'amiga Lupita. Allí li van "arreglar" dos queixals per molts menys diners del que val a Espanya i no vam anar de vacances fora de San Juan perquè ell tenia visita al dentista casi cada dia.
Però vam fer excursions d'un dia i també vam xalar.
Un dia vam anar a Tula a veure els "Atlantes" que ens van semblar impressionants, però al mateix temps ens vam decepcionar una mica de la poca conservació del lloc. Però bé, és Mèxic, lo govern té d'altres prioritats es veu.
Un altre dia Xavi i ma mare, que jo treballava, van anar a Tequisquiapan, al mercadet. Després a la tarda quan jo vaig plegar hi vam tornar a anar, però a la ciutat, a visitar.
També vam anar a Querétaro, amb Lupita, i vam xalar a tope.
Vam visitar San Miguel de Allende i vam tenir una mica de rabieta perquè vam anar en un bus amb guia i tot lo que explicava era: perquè això ho van fundar els espanyols, perquè això abans era no sé qué però després amb l'arribada dels espanyols no sé cuántos... i natros mos voliem desaparèixer, i això que no som espanyols! ;P
Finalment vam anar a Aculco (que vam comprar formatge per emportar-nos i al final es va quedar allà)
i a (no recordo el nom) a veure restes arqueològiques. A (no recordo el nom) hi havia un home a l'entrada, un home gran, que ens va dir que era el vigilant, però que realment li pagaven una misèria i que a més hi anava molt poqueta gent.
I que ell per voluntat pròpia segava l'herba per a que el lloc estés en condicions... jo no li vaig voler fer massa cas i Xavi no parava de dir que li haguéssim pogut dir a ell que ens acompanyés a la visita... total que la vam fer pel nostre compte i al marxar li vam donar algo, no me'n recordo, una misèria... i ens va dir que era otomí i que parlava otomí.
Vaig estar 4 mesos a Mèxic buscant a algú que parlés una altra llengua que no fos castellà i me'l vaig deixar perdre!!!! Quina ràbia vaig tenir, i encara en tinc ara que hi penso.
La penúltima nit vam tornar a anar a Tequis a fer volar globus amb Lupita i Melissa (sa filla) i amb una amiga seva, Xochitl, que es un nom molt comú a Mèxic i es prnuncia Soxil. Va ser xulo i vam ser el centre d'atenció perquè Lupita anava carregada de globus i tothom li en volia comprar. Feien una fira a Tequis i hi havia tot de paradetes i n'hi havia una de les caves Freixenet, que estan allí prop de San Juan. Xavi va conéixer a una noia catalana i tot... i el senyor mexicà que estava al mostrador ens va dir: no passa res! Ens va fer tota la gràcia que ens ho digués en català.
Allà hem deixat un munt de gent guai, que confiem tornar a veure però no sabem quan. Els de les fotos de continuació són: Lupe, Yareli i Miriam (l'empleada d'Andrea i les seues filles) i els companys de feina de Xavi: Koku i Ismael.
El dia 17 de desembre arribavem los tres de sorpresa a Artesa, suns pares de Xavi i san germana encara no s'ho creuen ara, jejejeje.
I la colla Delta igual.
Hem passat uns Nadals boníssims i una entrada d'any molt més acompanyats del que ens pensàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada