...se fuera con otro, la seguiría por tierra y por mar...

Ahir va arribar al aeropuerto internacional Juarez de México D.F. Adela. El seu vol aterrava a les 18:45 de la tarda però ella sortia a les 20:10h. Xavi i jo l'estavem esperant des de les 17:30 en una foto d'una bandera independentista. Llavors ens vam equivocar a l'hora de sortir de la ciutat i vam fer una horeta i mitja de cua... però allà a les 23:30 arribavem a casa, amb lo pernil salat sa i estalvi. Hmmmmmm. aquesta nit toca entrepà!

Oco ella!

Pásele, pásele

Xavi no va tardar gens a trobar feina. Com deia a l'altra entrada, en diumenge arribavem, en dimecres trobavem casa i en divendres enganxavem a treballar els dos.
Jo de nou al Club de Golf San Gil i Xavi rentant cotxes. Resulta que als mexicans lo que més los agrada a n'este món és portar el cotxe lluent com una mala cosa, i lo que menos els agrada és llimpiar-se'l ells mateixos.
Total, que abunden els rentadors de cotxes i tenen molta i molta feina.
Els cotxes es renten amb una cartxer (o com se digue) i després es renten amb una esponja i agua i sabó i es sequen a mà...

Cobra en funció dels cotxes que renta, la meitat de cada cotxe.

A vore si li puc fer una foto amb els companys de feina.

Arboledas

Ja gairebé anem actualitzats amb la info, per moments vam pensar en deixar d'escriure al bloc, total, només ens el comenten 4 fans incondicionals (a les quals agraïm de tot cor que ens demostrin que estan allí). Però després vam pensar que no, que encara que només sigui per a les fans i per nosaltres ja n'hi ha prou, sempre ens quedarà el record del bloc.

Vam deixar el piset d'Emiliano Zapata un diumenge al matí,

bastant disgustats perquè no ens van tornar la fiança, perquè no havíem avisat amb prou antel·lació, però, li'n vam fer una al propietari... res de l'altre món però què vam xalar.

A Cuernavaca, o almenys a la zona on vivíem nosaltres, la recollida de brossa es paga, són una gent particulars que van en ranxeres i passen a buscar la bassura per la porta de casa. N'hi ha que paguen al mes i n'hi ha que deixen uns "pesitos" a sobre el poal i ells quan passen ja els agafen.

Pos resulta que els d'allí no en tenien prou en dos o tres pesos (uns 15 cèntims d'euro), i si no et posaves tu a mirar-los i els intimidaves no se l'emportaven mai la basura... però nosaltres cap problema de mirar-los...

Pos el dia que marxàvem vam treure una bassurada fea (perquè resulta que tinc un arroplegadoret que rai al costat, jejeje) i quan va venir el propietari a buscar les claus li vam dir que deixariem uns pesos i que s'emportarien la basura... però no ho vam fer, i aquesta va ser la única satisfacció que ens vam emportar, a part de no pagar-li la factura de la llum perquè no li havia arribat encara...

Pos lo diumenge a la tarda ja vam anar a veure un parell de casetes. Per cert, quins impresentables estos mexicans, la majoria dels que vam quedar, no acudien, els trucàvem i resulta que no se n'havien recordat... però no només particulars eh, agències i tot! Fins i tot un ens va dir que la miréssim de fora perquè ell era del D.F. i no li anava bé venir només per ensenyar-nos la casa, que si de cas ens agradava per fora ens venia a portar les claus directament... ens vam trobar de tot.

Finalment, dimecres ens instal·lavem a una casa de tres "recámaras" al mateix carrer que la casa d'Andrea, meravellòs en aquest sentit! i al centre de la ciutat, a la zona "Arboledas".

La casa estava buida (com totes les cases de lloguer de San Juan del Río) i només vam comprar un llit i un sofà llit, però tenia cuina i Andrea ens va deixar una nevera, a vore si us agrada.

Moving

Bé, ara si, anem als canvis. El dimecres 31 d'octubre a les 2 de la tarda marxàvem de Cuernavaca, quan jo vaig acabar el Halloween amb els nens a l'escola, cap a San Juan del Río, a passar el pont i a buscar feina.
Ja feia massa dies que haviem arribat a Mèxic i Xavi encara no havia trobat res, i s'aborria, estava preocupat i la veritat és que jo a la feina tampoc era super feliç que diguéssim (amb els nens si eh, però amb les mestres no tant). Carretera i manta vam arribar dimecres nit i el dijous ja estàvem voltant per San Juan repartint currículums i "Solicitudes de empleo".
El dijous a la nit vam anar a sopar amb Andrea i les seves amigues (ara les nostres amigues), Yola (que dir que està com una cabra és quedar-se curt), Lupita (ja estavem preocupats pensant que no en coneixeriem cap) i una altra, ja us diré el nom, no me'n recordo "ahorita". Els vam explicar la nostra situació i elles (entre quarantoens i cinquantones) van dir que la millor soluxció era que Xavi anés a fer de porno xaxa... però ho haviem de pensar bé a vore com podiem entrar a les altes esferes de la societat mexicana...jejejeje.
Total, que el divendres al matí Lupita va trucar a andrea per dir-li que si jo estava interessada podia anar al club de golf on ella treballava i provar i si m'agradava pos andale!
L'únic requisit que em va posar era anar en un vestidet i ben mona i presentar-me a les 12 al club.
Ja em veus en un vestidet d'Andrea i tacons i arribo allí i m'entrevista el jefe (Jorge) i em diu que la feina consistia en estar al punt Starter del camp de golf (Hoyo 1) i convéncer als jugadors (a partir de la meua guapura i sex'apil) de que consumissin molta beguda. Hi ha dos quads que van carregats amb neveres i van venent beguda per tot el camp.
Ah, i els requisits canviaven llavors: pentinada i maquillada, si us plau.
Al mateix club de golf hi ha un centre de bellesa (per a que les dones dels golfos i golfistes no s'aborreixin mentre ells juguen) i em van agafar per banda i em van convertir (segons Xavi en una princesa, segons jo en una altra cosa que també comença per p.).

Vaig començar a conéixer homenots i homenots i a parlar en gent i vaig acabar en los peus unflats com una mala cosa però la cosa va anar bé i vaig tornar el dissabte i el diumenge.
Xavi mentrestant va anar passejant-se san Juan repartint més cv.
(Incís: andrea no va voler anar de cap de les maneres al cementiri per la nit, a vore les festes que es munten els mexicans allí la noche de los muertos).
Diumenge nit vam tornar cap a Cuernavaca i dilluns ja li vaig dir a la jefa que plegava i s'ho va agafar d'allò més bé.
Vaig fer la última setmana amb un pes al coret per deixar als meus xiquets... i també ens vam acomiadar de Gustavo i Wendy.
Vaig fer fotos a tots los meus xiquets i "pataquets" i carretera i manta!!!!
Us poso les fotos dels xiquets que més gràcia em feien:

Halloween

Ens haurem d'afanyar amb el recompte de successos perquè la vida ens ha pegat una bona volta des de l'última vegada que vam escriure.

El primer que explicaré és la festa de Halloween. A l'escola es celebra el Halloween i els nens venen disfressats de "espanto" i amb una bossa (que jo vaig cosir) i una bossa de xuxes per cap van passant taula per taula a buscar una xuxe de cada...

En aquesta última foto estan amb les xuxes esperant que els altres nens passin a buscar-les.

Tepoztlán

El dissabte 27 d'octubre Wendy i Gustavo ens van convidar a anar a Tepoztlán, a pujar al Tepozteco, que és una muntanya amb una piràmide maya a la cima.
Vam anar amb Pepe, que és fill de Wendy i amb Gael, que és el bebé de Gus i Wendy i té 5 mesos. ës una passada. Demà l'operen del llavi meu fillet, quina consciencieta ens fa que passi per quiròfan tan petit... però és para millor.

 Vam anar a un mercat a esmorzar, ens vam fartar com a tossinets.

 Després vam donar una volteta pel poble i el mural de la portalada de l'església està fet amb semilles.

 La pujadeta al Tepozteco ens va costar 50 minuts. A Xavi li n'haguès costat 20 però jo anava bastant fatal. Eren 400 metres de desnivell en 2 km de recorregut.

 A dalt hi havia la piràmide, per poder-te apropar havies de pagar, la vam veure de 15 metres lluny, que som catalans eh!

I a la tarda, cap a casa, a tornar l'arròs bullit... parlant d'arròs bullit, quin anllor tinim d'arròs mano meu...
Ja anem avançant, a la propera entrada toca Halloween.
Fins aviat.

Acapulco

Ufffff, quines ganes tenia d'escriure al bloc, quin munt de coses ens han arribat a passar en tres setmanes... Però anirem en ordre, per no perdre res.
El cap de setmana del 19 al 21 d'octubre vam anar a Acapulco, si si, a passar el finde, abans l'anavem a passar al Delta o a Baldomar, ara l'anem a passar a Acapulco, ves...
Lo dijous 18 Xavi trobava un hotelet bé de preu i el divendres del cole marxavem directament cap a allà. Quan portavem uns 20 minuts d'autopista, anavem amb els vidres baixats per no gastar gasolina amb l'aire acondicionat (el cotxe que ens ha deixat Andrea és una meravella perquè ens permet moure lliurement, però xupa com una mala cosa), i per la succió de l'aire va entrar una avispa... però no una avispa qualsevol, feia la llargada d'un dit... i em va xocar al pols... amb el fibló em va picar... i del cop es va morir.

Per sort només em va quedar adolorit un rato i l'endemà ja no em feia mal, però l'arrancada va ser esta.
Vam decidir pujar els vidres... però quan faltaven uns 50 quilòmetres per arribar, rodejadets de muntanyes, vam començar a notar una mica més de caloreta del compte i al baixar la finestra... la calor va ser fea i tot, mos va representar el Delta però triplicat... au au que de repent mos passaven les ganes per moments... llavors el cel es va començar a posar negreeeeee i quan ja faltaven pocs quilòmetres va començar a ploure en totes les ganes, i llavors vam entrar a un túnel i pam, Acapulco, en ple diluvi universal...

Vam buscar l'hotel durant una hora i tres quarts, recorrent un carrer que es diu la Costera Miguel Alemán, i resulta que li haviem passat pel costat aquelles 5 vegades.
L'hotel va ser una miqueta xasco perquè hi havia aigua anterra i no donava massa sensació de net, però bueno, los llençols si que ho estaven (esperem) i tenia piscineta...
Ah, pel carrer anaven més de dos pams d'aigua.

Vam sortir a sopar a un restaurant d'allí a la voreta que deia que era italià però era pizza del supermercat i a dormir, jo estava molt cansada del cole i a part no sabiem si era segur anar de nit o més valia que no, (com que a Emiliano Zapata més tard de les 7 ja no pots sortir al carrer diuen),
Ensundemà vam anar a voltar pel port de passeig on ens van oferir la típica volteta en barca per a vore una verge sota el mar, tota la bahía i anar a una platgeta privada però no ho vam voler fer, vam marxar a esmorzar una torta, que l'oncle se tornava loco buscant formatge i de tot pel veïnat i vam anar en busca de la Quebrada, que és una roca des d'on uns homes (clavadistas) es tiren un capbussó al mar des d'una alçada considerable. Com que es tiraven a la una i encara era aviat, vam anar a buscar una platgeta per poder-nos banyar, la calor us prometo que era fea i tot... Era una caleta minúscula i totes les dones es banyaven vestides (això no ho vam entendre). Jo si que em vaig posar en bikini.
A la caleta també hi havia tot de barquetes de fusta xocotetes i un magatzem que eren d'una associació de pescadors local. Xavi va anar ràpid a xafardejar a una barqueta que acabava d'arribar i va vore un munt de peixos diferents als de casa. Allí va fer mitja amistat en lo pescador que ens va oferir d'anar a pescar l'endemà a les 6 del matí i vam dir que si.
Llavors vam anar cap a la Quebrada a veure als clavadistes i vam al·lucinar i tot, jo ho havia vist per la tele però no és el mateix.

Després vam anar cap a Puerto Marqués que és una altra bahia que hi ha al costat de la d'Acapulco. (Detall: vam veure cartellets amb el nom de Marques, Marqués, Marquez i Marquéz). Tot el que hi ha d'Acapulco cap a l'aeroport és un altre nivell, és guapíssim, perquè us hem de dir que el que és la ciutat és una caguerada... es veu molt deixadot i no té res d'especial. (Si algú ha de venir a Mèxic, Riviera Maya sense cap mena de dubte).
Però com deia, tot el que hi ha a l'altra bahia és molt bonic.

Vam tornar cap a l'hotel i ens vam banyar a la piscina, vam anar a sopar a un japonès i a dormir, que l'endemà ens aixecavem a les 5:15h.

De la pesca no vull pegar massa pallissa, però va ser increïble. Vam sortir amb una barqueta de fusta d'aquelles petites que era de nit "serrada", però just a davant de la bahia... i vam parar amb l'ancla al costat de tots els pescadors de la zona, que es veu que hi ha tant de peix que no es fan nosa, sinó que més aviat s'ajuden.
La pesca era al volantí i vam treure dos "jureles", un "agujón", quatre "cocineros" i dos "manzanillas". A migdia ja arrancavem amb una nevera carregada de gel i el peix llimpio de tornada cap a Cuernavaca.

Ara tornem amb més aventures, no sé si les deu llegir algú, però natros xalem d'escriure, així no ens oblidem tan ràpid.

Una de fotos

Aquesta és la entrada del "fraccionamiento" on vivim. Allí ens posàvem a vendre els formatges totes les tardes de 18:00h a 20:30h més o menys.

Xavi es va tunejar el cotxe per a que el veguéssin d'un hora lluny. Els que hi ha a darrera venen pa i pastes. Son don Hector, la dona i el xiquet, Josué. 

Aquesta és l'entrada al "fraccionamiento Paseos del Río". Entres directament a una rotonda i vas a l'esquerra i a 300 metres està casa nostra.

Quesos de Aculco

Ja som aquí de nou. Cada dia ens costa més trobar un ratet lliure i sentar-nos a escriure al bloc, i mira que tenim coses per explicar i que no ens agradaria perdre, però anem complets ara mateix.

Ens vam quedar al 15 o 20 de setembre, i avui és 19 d'octubre, així que us farem un resumet del que ha passat aquest mes. El darrer cop que vam escriure haviem d'anar o haviem anat a Aculco i San Juan a visitar a la familia de Lizbeth. El seu germà Meli acabava de perdre un fill i els voliem fer un ratet de companyia.
Estant a l'hospital amb ell i la seva dona (per cert, també Lizbeth), li va proposar a Xavi de vendre formatgtes d'allí, d'Aculco, a Cuernavaca...
I així va ser com aquell diumenge ens en tornàvem cap a casa amb un Suzuki Vitara (a Mèxic és una chevrolet tracker) i una nevereta amb 18 quilos de formatge. És un formatge finet, amb un gust com de mozzarella, tot i que n'hi ha dos que son amb trossos de chile, un roig i un verd...
Entre les mestres i els veïns el vam acabar tot i al finde següent tornàvem a pujar a Aculco a buscar-ne 44 quilos més.
A part, també haviem de passar-li una revisió al cotxe per tal que pugui circular pel districte federal: resulta que com hi ha tants milions d'habitants i per tant, de cotxes, aquests passen revisions de contaminació per poder circular-hi (la primera cosa mig civilitzada que hem vist a Mèxic).
Total, que seguint amb el segon cap de setmana que pujàvem a Aculco, divendres nit vam anar a sopar a un japonès amb la mare de Liz, Andrea, i dissabte vam anar al ranxo de Mauricio, el forrat del ranxo San José del Serrotito que ja vam visitar l'any passat.
Vam beure no sé quantes ampolles de vi negre (haguès xalat més de beure-me'l en Cristian i Imma però caris natros no ens el podem permetre el vi que vam beure allí) i ben bufats a dormir a San Juan al d'Andrea.

Diumenge carregats de formatge i amb nevereta nova carretera i manta cap a Emiliano Zapata, que és com es diu el municipi on vivim.
La setmana va anar prou bé i el finde ens vam quedar aquí, només vam anar a un centre comercial del centre de Cuernavaca i ven que ven formatges.
Aquesta última setmana ha afluixat bastant la venta però ja n'hem venut uns 35 o 37 quilos, així que encara ens surten els comptes (Bé, jo m'incloc perquè acompanyo a Xavi, però el negoci és seu).

Ja estem una mica més actualitzats però ens hem deixat algunes cosetes per aquí al mig per explicar, que queden per la setmana vinent.
Sé que els que tenim coses diferents per explicar som nosaltres, però m'agradaria que algú ens escrigui també.
Besets!!!!!!

Fotos del cap de setmana

Benvinguts al "Río Papagayo"

Hola a tothom.
Ja tenim casa. Està a una colònia que es diu Paseos del Río, és una colònia on t'has d'identificar per entrar-hi i a més, el carrer on nosaltres vivim és un trosset privat, amb reixa...
Fa gràcia la colònia perquè tots els carrers tenen nom de riu... estem pendents de trobar l'Ebre.
El Papagayo està a Mèxic...

La casa és molt guapeta, té dues habitacions, lavabo i cuina menjador. Hem estat ben atrafegats anant a comprar tot el que ens faltava: olla, paella, gots, plats, coberts, tovalloles, llençols, draps... però poc a poc anem emplenant-la.

Divendres a l'escola van fer un festival, per celebrar el 15 de setembre, el dia de la independència de Mèxic, els nens van ballar i després van servir menjar allí al cole...
A la tarda ja van arribar Lizbeth, Wistano i Regina i hem passat un bon cap de setmana gràcies a ells... divendres nit els pares de Josué ens van convidar a un restaurant (El rincón del Bifé), i tant Xavi com jo ens vam ficar les botes! Dissabte, al matí vam signar el contracte del pis i ens van entregar les claus, i després vam anar a un parc de diversió, un mini-mini-mini port aventura (ens vam posar rojos com gambetes) i a la nit vam anar a casa dels pares de Josué a celebrar "el grito". Vam sopar pozole i pambasos, que són plats típics, i estaven boníssims, i després vam tenir sessió de karaoke. Vam disfrutar a tope. Ens vam quedar a dormir allí amb matalàs inflable.

Diumenge vam anar a dinar a un restaurant de mariscos (prou bo) i després vam anar a passejar pel centre. Va ser la primera vegada que ens vam quedar sols amb Xavi i que vam tornar amb bus, la temor era nostra, perquè los mexicans fan unes cares de perillosos tots... però vam arribar sense problemes i tot bé.

Dilluns, és a dir, ahir, jo tenia festa i va ser per anar a comprar tot de coses que ens faltàven per la casa.

Us penjaré videos de la festa de l'escola i del karaoke, i quan pugui tornarem a escriure. No tenim Internet a casa i hem vingut a un ciber, que per sort està al costat de casa, però nomès ens podem connectar a la tarda, i allà ja dormiu.
Dissabte potser marxo al D.F. amb Wendy, cunyada de Josué, a passar el dia. Però tot depèn de lo que faci Xavi... ja us informarem.

Cuideu-vos i a veure si escribiu més!!!!! Nir, gràcies pel teu interès, m'ho contes aquí a Mèxic no? Elena, les vaig veure les fotos del face, xulíssimes, per poc ploro mirant les notícies.
A vore si algú més s'anima a escriure'ns.

Besets!!!!

Miss Laia

Hola familieta,
No podem publicar tot el que ens agradaria perquè encara ens estem instal·lant i tenim mil coses a fer, però escriurem un dia a la setmana almenys.
Continuem la història a partir de la trobada amb Fany i Josué... vam anar a menjar uns tacos i a comprar al supermercat i cap a casa, a desfer maletes i descansar que l'endemà jo començava a treballar.

Qui m'havia de dir a n'estes altures de la vida que seria "Miss"! Pos així és com ens diuen els nens i nenes de l'escola i els pares. Tot el dia és: buenos días miss, tengo pipí miss, tengo sed miss... i jo me penso seeeeer!!!

La feina era un regalet envenenat, la típica plaça de feina que no pots cobrir perquè no la vol ningú... tinc una classe (salón) amb 25 xiquets i xiquetes de 4 anys. Quan es posen d'acord per plorar, per anar al lavabo o per tenir sed ja l'hem fotut...
A part, també faig classe d'anglès als de 3 anys (kinder 1), que són 10, i als de 5 anys (kinder 3) que són 12.
Els nens saben prou anglès en general, i fan molta gracieta. El tracte amb les altres mestres també molt bé, n'hi ha que m'ajuden més i n'hi ha que no tant... però ja us podeu imaginar la meua reacció amb els dos tipus de mestres... Ah, menos Josué són tot dones, però gairebé totes jovenetes.
El dia que em van presentar davant de tots els pares la d'anglès de sisè va venir i vam tenir una conversa en anglès... vergonyeta a tope... però bé.
Dels crios ja us en aniré parlant, tinc molts mesos per davant.

Ara tema Xavi... està pendent de 5 feines... ha de deixar el curriculum dilluns i a veure si en surt alguna. Una és a una tenda de recanvis de cotxe, dos són d'acompanyant de repartidor, una altra també és de transportista y la última és amb Gustavo, el germà de Josué, que fa sortides amb escoles, universitats i campaments i necessitaria un acompanyant per a aquests grups, però, tot i que li va assegurar que comptaria amb ell, no és una feina diària... per això està buscant més coses.
Xavi es migra una mica, li estan passant els dies prou lents perquè no té molta cosa a fer... a veure si troba algo aviat. Només beu que beu micheladas (cervesa amb llimona i salsa picant). S'està especialitzant preparant-les i Josué i Fany li diuen que es monte una paradeta per vendre-les.

Tema allotjament: ja hem dit que si a una casa i divendres que ve anem a buscar contracte i claus. És una caseta que té un mini jardinet i cuina-menjador a la planta baixa i lavabo i dos habitacions al primer pis. No és cap cosa de l'altre món, com natros...
Està relativament prop d'on viuen Josué i Fany, perfecte per a poder seguir anant a treballar amb Josué, amb el cotxe.
No tindrem Internet els primers dies segurament, però ens en ficarem lo més aviat possible.

Per tranquilitzar a Imma, jejejeje, mengem molt bé i molt! Xavi cuina, així és que és com si estessem a casa.
Mim, les fotos són de l'hotel, ja us ensenyarem caseta nostra la setmana que ve.

Besets a tothom, ara marxem perquè sinó ens passarà el dia i no haurem sortit, i hem d'aprofitar els findes.
Cuideu's i aneu explicant coses també!

Ah, si aneu a la mani de Barna del dia 11 pengeu fotos!
Aiooooo, fns la propera.

Jo tinc a Gala Sofia García i Fany té a Gael García, el nen de Gustavo, el germà de Josué.

México, de nuevo aquí

Us explicarem una miqueta l'arrancada, per a que esteu al dia de les coses que anem vivint. Gràcies a tothom que ens llegeix!
Vam sortir d'Artesa a les 6 del matí cap a l'aeroport. Ens van acompanyar Joana i Josep Maria... no va ser cap drama! Només alguna llagrimeta d'emoció...
L'avió portava retard perquè a Miami hi havia un huracà... que dius, perfecte... llavors li vaig enviar un missatge pel facebook a Fany, l'amiga que ens havia d'esperar a Cuernavaca, per informar-la...
En arribar a Miami li vaig enviar un missatge al mòbil dient-li que anavem bé d'horari i que arribariem a hora...
Vam agafar el bus de Ciutat de Mèxic (aeroport), cap a Cuernavaca a les 00:40h i a les 2:15h arribavem a Cuernavaca. Missatget al mòbil de Fany per dir-li que haviem arribat...i res. No ens deia res.
Tanquen l'estació, comencen a marxar els taxis... i un taxista que quedava ens diu. Pónganse en una calle que haya más luz y no suban a ningún taxi que no sea el de "esta" compañía...
Cametes ajudeu-me vam pujar al taxi aquest i ens va acompanyar a un hotel... l'endemà ens vam poder comunicar amb Fany pel facebook i ens van venir a buscar a l'hotel...
Els primers a coneixer són, per tant: Fany (germana de Lizbeth), Josué (el seu home) i Gala, la nena que té un mes.
A casa d'ells ens quedem.