Un video de la charreada a la que vam anar

Les diferents proves que fan els charros es diuen "suertes". Aquest video es la segona suerte i es diu "los piales".El charro li ha d'atrapar les dos potes del darrera a l'euga salvatge que li passa per davant i l'ha de frenar... (és una animalada, si).

Algunes fotos mes per concloure l'aventura mexicana

Els "charros" del dia que vam anar a veure la charreada.

Ahir al cumpleanys de Meliton. D'esquerra a dreta: Roberto, novio de la del costat que es Norma, treient el capet esta Oscar i al costat Meliton, amb Regina en brassos. Segueix el tio Carlos, Lizbeth i Wistano, Liz esta en primer pla i es la dona de Meli que te a Diego Alejandro en brassos i la que treu el capet es Fanny. (Son 5 fills, dos nets, dos gendres i una nora, pare i tiet).

 Aquesta es una presa propietat de Meliton

El dia que vam anar a Taxco, Regina per poc li fica la ma dins de la boca a un gosset...

Tot lo bo s'acaba

Be familia i amics, no li cal massa explicacio al titol de l'entrada d'avui. Nomes volem recalcar que ham xalat i xalem a tope, hem menjat i dormit com a princeps i ens han tractat com a reis.
No vull deixar de dir que la premsa internacional li fa una malesa a Mexic, la gent es una passada, no tanquen els cotxes ni les cases per les nits... li pots deixar la cartera carregada de diners a qui vulgues i no et tocaran res... son gent molt honrada i molt treballadora (super matinadors i treballen fins molt tard)... no es veu gens de delinquencia i el que passa amb els narcos esta completament aillat del poble de Mexic...
Despres d'aixo, us fem un resumet de que hem fet aquests darrers dies...
Dissabte vam estar donant voltes amb un buggy que ens van deixar i despres vam anar a sopar al ranxo d'Andrea, la mare de Liz, i a veure una peli de Cantinflas, ens ho vam passar molt be.
I diumenge... Teotihuacan! Les piramides i ruines mes importants de tota Mesoamerica! Quina passada la piramide del Sol i la de la Lluna. Diuen que quan ets a dalt de tot notes la forsa dels Deus... jo no se si era la forsa dels Deus o que pero se'm van destapar els nassos que pareixia una font. (Xavi va estar un ratet enfadat perque no haviem esmorzat ni res, i a l'arribar dalt li va passar...) algo deuen tenir les piramides...
Dilluns vam anar a donar voltes a un circuit amb el buggy del que us havia parlat. I dimarts vam anar amb Meliton, el pare de Liz, a Ciudad de Mexico... si, si, al D.F. i no ens va passar res, no ens van atracar, ningu portava pistola... tot correcte. I a la plaza Garibaldi ens van cantar els mariachis que eren veracruzanos. Que bonic, i quins edificis i places al D.F., tot a lo grande!
Dimecres vam estar a Aculco fins a migdia i vam anar a veure la casa d'un tiet de Liz (el tio Carlos), que no hace falta que te diga nada mas, una passada de casa. I vam marxar a Toluca en busca de Liz, vam visitar Toluca i Metepec.
I dijous vam anar a Taxco, una ciutat que hi ha dalt de tot d'una muntanya (pero que fa una calor tot l'any que flipes) i que es d'on es mes famosa la plata (no us feu ilusions, de plata no en vam comprar...)
Avui divendres hem tornat i Xavi ha preparat una paella. Esta disgustat perque no li ha quedat com de costum (pero es que esta gent no tenen ni musclos, ni petxines de cap tipus, ni pebre vermell, ni safra...). I a mes era bona.
Be, si podem diumenge farem una ultima explicacio abans de marxar, sino, dimarts estem a puesto ja... molt a contracor!
Bisitos!

A la casa del tio Carlos

Visitant Metepec

Xavi i Wistano sopant a Metepec

Taxco

Tulum i tornada a Aculco

Continuem el relat de les vacances a Mèxic allà on el vam deixar. Vam anar a Akumal, a nedar amb tortugues i milers de peixos preciosos i de tots els colors (ens va faltar la camara de fotos de l'Ovidi de l'aigua).
Despres vam anar a Tulum a veure les ruines mayes i una platja d'insomni des d'on els mayes van veure arribar les naus espanyoles cap el 1518 (quin sentiment de culpa vam tenir).
L'endemà ja vam tornar cap a l'aeroport de Toluca on ens esperaven Lizbeth, Wistano i Regina i vam anar cap al ranxo de sa mare i despres al poble (Aculco) a veure la festa patria, on el Presidente Municipal (o sea ser, l'alcalde) va fer el crit de Viva Mexico! (era la celebracio dels cent anys de la revolucio).
I avui hem anat a Queretaro a veure una charreada... Per fer un resum "molt pobre", es tracta d'una serie de proves que han de realitzar els "charros" a sobre el seu cavall i amb un bou desbocat i una euga... Ja us ensenyarem els videos i les fotos.
Ara mateix tornem a estar a San Juan del Rio (la casa de la mare de Liz) i ens quedem a dormir aqui i dema... qui sap, son bastant "me estas estresando" tots... anem sobre la marxa.
Quan puguem us tornem a escriure i us pengem fotos, que aquest ordenador no llegeix la targeta de memòria.
Molts bisitos i responen a algunes preguntes: a la Riviera Maya feia una calor que mos pensavem que mos moriem, aqui uns 20-25 graus, caloreta suportable. I pel que fa al menjar flipem, es bonissim, ja no mengem altre que burritos, fajitas, gorditas, etc.

Yucatan, CARIBE!!!!!!

Hola a tothom! La primera cosa que hem de dir es que hem estat molt contents de veure els comentaris de l'última entrada que vam escriure, i que tenim moltes ganes de veureu's a tots (pero haurieu de vindre perque ens puguem veure).
Vam arribar dilluns a migdia a Cancún i a l'hotel hi ha piscina i la platja a 5 metres de la piscina (capbussonet aqui, capbussonet alla). A la tarda ja vam anar a Playa del Carmen... quina aigua mes transparent i mes calenta!!! Acabava de caure un aiguat que semblava que el mon s'acabes i vinga, calor i bon temps.

L'endema vam anar a fer snorkel a Puerto Morelos, entre Cancún i Playa del Carmen. Vam veure la 2a barrera de corall mes gran del mon... i uns peixos!!! de tots els colors i totes les mides (Adri, vam veure una barracuda que ja t'agradaria a tu pescar-la...).
Avui anem a Akumal a veure tortugues i a veure un cenote i despres a Tulum, on hi ha una platja preciosa i unes ruines mayes.
I dema ja tornem cap a Toluca, que seran las fiestas patrias (ja tenim sombrero mexica per l'ocasio).
Moltes gracies per escriure'ns i Coto moltes gracies per la retransmissió del partit, aquí no es mira el futbol de la lliga nostra... tu si que ets el puto amo!
I tots els altres tambe, gracies i continueu escribint que aixi no ens sentim tant lluny.

P.D. Papa i mama: doneu records a la familia del Port de la Selva... ja hi anirem tambe...jejeje. I quatre cops de gas a les motos del Josep.

Cap al Rancho de San Jose del Serrotito

Avui, per no variar, tambe anem amb presses.
Es diumenge i son les 9 del mati pero es que ens han convidat a passar el dia a un ranxo d'un amic de la mare de Liz... i com que ella ja ens el va ensenyar, no es pot dir que no... aqui us deixo tres fotos, perque sino "empaxa". Ho sento que una no l'he pogut girar.

Per cert, dema al mati anem a Cancun, fins divendres o dissabte no podrem escriure mes, pero tranquils tots, segur que estarem be!
Bisitos, i escriviu-nos, que tambe tenim ganes de saber de vatros.

De poble en poble

Avui no ens podem allargar gaire perque tot i fer el gos tot el mati per casa, ara se'ns ha fet tard i ja ens estan esperant per marxar cap al rancho (son les 14:30).
Aquest darrers tres dies hem passejat molt... hem anat a Queretaro, San Miguel de Allende, Tequisquiapan, Guanajuato i Real del Monte...
Quan tindrem una estona penjarem fotos.
Estem molt be i ja comencem a recordar-vos molt sovint (encara no es anllor eh...)
Besets a tothom.

El que no et mata et fa mes fort

Hola penya,
La primera observacio important, estic escrivint amb un teclat america, no hi ha accents, aixi es que toca una mica de mal d'ulls, ho sento.
El titol de la entrada d'avui es per informar-vos que el menjar es bonissim i ens esta sentant molt be, de moment no hem necessitat cap almax, ni cap pomada, ni res. Hi ha un munt de menjar que no es picant, i es bo, molt bo, pero engreixa que dona gust.
Des que vam escriure, hem fet bastantes excursions, hem vist unes cascades molt xules aqui a propet, hem visitat San Juan del Rio, que es el lloc on ens quedem a dormir, Bernal, que te un penyo tipus el de Gibraltar, Tequisquiapan i avui hem anat a Santiago de Queretaro, capital de la regio on som. Per cert, Queretaro es l'estat mes segur de Mexic, on no ha entrat la delinquencia, quin descans!
Lo dilluns anem a Cancun 3 dies, haviem d'anar a Acapulco pero al final no ha pogut ser, i marxem Xavi i jo sols, en avio. Alla hem quedat amb Ana Paula Blanco, una cosina meva Argentina.
No se que mes explicarvos a part que Xavi, en paraules de Gilo, un amic, esta mexicanizado i es pasa el dia fent fotos als cotxes i als camions.
Be, ja tornarem a escriure abans de marxar cap a Toluca, que dissabte anem de bateig.
Mes avall us poso unes fotos...

24 horas por 24 años. La festa d'aniversari d'Oscar

Ja tornem a ser aquí. Com que ens hem quedat a dormir a casa del pare de Liz, encara tenim Internet. I anem aprofitant, que em sembla que no en tornarem a tenir en dies... No sabem quins són els plans, pero no patim gens, xalem a tope.
No us podem explicar tot el que ens ha passat en un dia, ja són massa coses, ho apuntarem a un paper per no oblidar-ho i us ho explicarem en persona...
Fent un intent de resum us direm que la casa del avi de Liz és un museu, s'ho guarda tot!, a part de ser una mansió. Ja li farem fotos...
El ranxo on vam fer la festa xulíssim i enorme, pero Xavi va tindre una mica de decepció perque no hi havia animals... (de quatre potes, que de dos n'estava ple). Ja anirem al ranxo grande ja...
I la festa, inexplicable, van llogar castells inflables i vam fer guerra... (jo em vaig fer mal, claroooo) i orquestra, tachín, tachín, tachín.
Aquí us deixem unes fotos, pero en vam fer més de 200...

Hi havia una de les colchonetes que t'havies de vestir així i treure del ring al contrincant. Ningú volia lluitar contra Xavi.

Aquí estem tots els que vam participar a les proves. A primera fila, la dona de la camiseta groga és Andrea, la mare de Lizbeth, la del seu costat és Norma, una germana de Liz i que té a Regina en brassos (Regina és la filla de Liz). El que està just al mig amb camiseta blava i de peu és Oscar, el germà de Liz que feia anys. El de la camiseta blava amb una cinta groga al cap és Meli, el germà de Liz i una mica més a l'esquerra que hi ha una noia amb un nen en brassos és la dona i fill de Meli...

A l'esquerra de tot està Meliton, el pare de Liz i la de camiseta blava del seu costrat és Liz. Tota la resta són amics i amigues d'Oscar, uns borratxos tots.

Ella és Fanny, la germana petita de Liz

Qué viva!

Familia, ja hem arribat, després de 26 hores des que vam sortir de casa. Vam arribar a Atlanta a fer l'escala i ens vam cagar perque amb tant de formulari i tant de preguntar si portavem derivats d'animals a les maletes... i natros carregats de pernil salat. Pero al final no ens van fer ni cas.
A l'aeroport de Ciudad de México et feien pitjar un botó i si s'encenia una llum vermella et registraven, i clar, m'havia de tocar a mi. Sort que Xavi portava totes les maletes grosses en lo menjar.
A l'aeroport ens esperaven Fanny i Andrea, la germana i mare de Lizbeth. I llavors... 2 hores fins a San Juan! Estavem morts.
Aquest matí ja estem millor, hem vingut cap a Aculco, on viu son pare i hem esmorzat (que ens l'ha fet la criada)... quesadillas, revuelto y frijoles. Boníssim tot! Estem vius!!!!
I ara estem anant cap al ranxo, a la festa d'Oscar, que ja l'hem vist també i va amb els amics ja, i ja van tots borratxos... ja pots dir que cantem tots abrassats: con dinero o sin dinero, hago siempre lo que quiero...
I abans d'anar cap allà passarem per casa del avi, i així ens ensenyen una casa típica. De les cases que tenen no us dic res, ja us penjarem fotos.
Bé, i marxem que tenim moltes coses a fer. Ens trobem molt bé, xalem, i ja tornarem a escriure.
Petons!