Familia, ja hem arribat, després de 26 hores des que vam sortir de casa. Vam arribar a Atlanta a fer l'escala i ens vam cagar perque amb tant de formulari i tant de preguntar si portavem derivats d'animals a les maletes... i natros carregats de pernil salat. Pero al final no ens van fer ni cas.
A l'aeroport de Ciudad de México et feien pitjar un botó i si s'encenia una llum vermella et registraven, i clar, m'havia de tocar a mi. Sort que Xavi portava totes les maletes grosses en lo menjar.
A l'aeroport ens esperaven Fanny i Andrea, la germana i mare de Lizbeth. I llavors... 2 hores fins a San Juan! Estavem morts.
Aquest matí ja estem millor, hem vingut cap a Aculco, on viu son pare i hem esmorzat (que ens l'ha fet la criada)... quesadillas, revuelto y frijoles. Boníssim tot! Estem vius!!!!
I ara estem anant cap al ranxo, a la festa d'Oscar, que ja l'hem vist també i va amb els amics ja, i ja van tots borratxos... ja pots dir que cantem tots abrassats: con dinero o sin dinero, hago siempre lo que quiero...
I abans d'anar cap allà passarem per casa del avi, i així ens ensenyen una casa típica. De les cases que tenen no us dic res, ja us penjarem fotos.
Bé, i marxem que tenim moltes coses a fer. Ens trobem molt bé, xalem, i ja tornarem a escriure.
Petons!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
que bueno que ya llegasteis!!!! que lo disfruten y no me sean bravos...
Que bé q tinguem notícies vostres, la mama ja estava dels nervis, jeje... ara a disfrutar molt de l'aventura i ja anireu informant!! finalment me'n vaig a Menorca!!
Molts petonets
k bé k hagueu tingut bon viatge! xaleu molt molt molt molt molt.... besitos als dos dels dos!!! :)
Pásalo genial, chiquilla, y mantennos informados. ¡Un besazo! :-)
Publica un comentari a l'entrada