Ja som aquí de nou. Cada dia ens costa més trobar un ratet lliure i sentar-nos a escriure al bloc, i mira que tenim coses per explicar i que no ens agradaria perdre, però anem complets ara mateix.
Ens vam quedar al 15 o 20 de setembre, i avui és 19 d'octubre, així que us farem un resumet del que ha passat aquest mes. El darrer cop que vam escriure haviem d'anar o haviem anat a Aculco i San Juan a visitar a la familia de Lizbeth. El seu germà Meli acabava de perdre un fill i els voliem fer un ratet de companyia.
Estant a l'hospital amb ell i la seva dona (per cert, també Lizbeth), li va proposar a Xavi de vendre formatgtes d'allí, d'Aculco, a Cuernavaca...
I així va ser com aquell diumenge ens en tornàvem cap a casa amb un Suzuki Vitara (a Mèxic és una chevrolet tracker) i una nevereta amb 18 quilos de formatge. És un formatge finet, amb un gust com de mozzarella, tot i que n'hi ha dos que son amb trossos de chile, un roig i un verd...
Entre les mestres i els veïns el vam acabar tot i al finde següent tornàvem a pujar a Aculco a buscar-ne 44 quilos més.
A part, també haviem de passar-li una revisió al cotxe per tal que pugui circular pel districte federal: resulta que com hi ha tants milions d'habitants i per tant, de cotxes, aquests passen revisions de contaminació per poder circular-hi (la primera cosa mig civilitzada que hem vist a Mèxic).
Total, que seguint amb el segon cap de setmana que pujàvem a Aculco, divendres nit vam anar a sopar a un japonès amb la mare de Liz, Andrea, i dissabte vam anar al ranxo de Mauricio, el forrat del ranxo San José del Serrotito que ja vam visitar l'any passat.
Vam beure no sé quantes ampolles de vi negre (haguès xalat més de beure-me'l en Cristian i Imma però caris natros no ens el podem permetre el vi que vam beure allí) i ben bufats a dormir a San Juan al d'Andrea.
Diumenge carregats de formatge i amb nevereta nova carretera i manta cap a Emiliano Zapata, que és com es diu el municipi on vivim.
La setmana va anar prou bé i el finde ens vam quedar aquí, només vam anar a un centre comercial del centre de Cuernavaca i ven que ven formatges.
Aquesta última setmana ha afluixat bastant la venta però ja n'hem venut uns 35 o 37 quilos, així que encara ens surten els comptes (Bé, jo m'incloc perquè acompanyo a Xavi, però el negoci és seu).
Ja estem una mica més actualitzats però ens hem deixat algunes cosetes per aquí al mig per explicar, que queden per la setmana vinent.
Sé que els que tenim coses diferents per explicar som nosaltres, però m'agradaria que algú ens escrigui també.
Besets!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mare cari!!!!! M'has fet caure les llagrimes perque qquan estaves explicant lo del vi estava pensant com m'agradaria estar en vatros i tot just mos has nombrat, que fuerte!!!. Cari cada dia t'anlloro mes... esque no u puc explicar en paraules. Ja se que algu pensara que que et dic lo tipic pero jo se que tu ja sas que teu dic en tot lo cor. No hem podia arribar a imaginar que meu pasaria tant malament, pero bueno domes de saber que us van be les coses i esteu be ja hem consola. Ja m'ha dit Cris que sta nit volieu fer un skype pero mos es impossible, pero dema sin falta!!!!Jo esque et puc explicar molt poca cosa perque cari no faig res de casa a la faena i en finde al restaurant, encara que a partir d'ara tindre un finde al mes i avore si puc descansar una mica. T'estimo moltissim bueno us estimo moltissim i us anlloro moooooolllltttttttt....
Publica un comentari a l'entrada