El golf de Nàpols és d'una bellesa colpidora. Des de qualsevol punt, la visió del golf, amb el Vesubi, que regna imponent i amenaçador, deixa sense paraules. Malgrat tot, malgrat les tones de ciment amb que la camorra i el mal govern han cobert de terra, malgrat ser una de les zones d'Europa amb major densitat de població, malgrat el descontrol urbanístic i el fem, és un dels paisatges més vells que he vist mai. M'agrada especialment vist des de les illes, des d'Ischia o Capri. Em podria passar hores contemplant-lo i entenc que les persones, malauradament tantíssimes, que decideixen marxar, visquin la llunyania amb dolor i enyorança, i d'aquí que en tinguin una paraula per denominar aquest sentiment: napolitudine.
Ni el ciment, ni la lava han aconseguit destruir-ne la bellesa, tot i que totes les ciutats del golf la tenen nafrada i ferida.
He robat fragments d'una altra persona... però es que m'encanta Nàpols i feia molt temps que volia expressar-ho i no sabia com.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada